Mariona Vadrí, ESAD Matosinhos, Portugal

Des del primer moment en que vaig posar un peu a ESAD Matosinhos, vaig sentir que aquella universitat seria com casa meva, els coordinadors, la Marta i l’Antonino, sempre ens van ajudar en tot el que vam necessitar, ja fós tema de papers, allotjament, dubtes sobre la ciutat... i els professors sempre van ser molt atents amb els alumnes Erasmus.
 
L’idioma és molt fàcil d’entendre i de parlar si hi poses ganes, les instal·lacions de la universitat estan molt ben preparades, i la manera de treballar que tenen em va semblar sempre molt interessant, els professors s’impliquen molt amb tots els treballs, i fan un seguiment molt continu sobre els alumnes. L’escola està situada al costat de Matosinhos, a mitja hora amb metro de la ciutat de Porto, és a dir que està ben comunicada.
 
D’aquest any m’emporto moltes coses bones. En primer lloc, la ciutat i el país: mai m’hagués imaginat que Portugal tenia tants racons amagats, les Illes Azores, l’Algarve, Lisboa, el parc nacional de Geres... i per acabar, Porto. És una ciutat que enamora, els seus carrers amb les façanes plenes de rajoles de colors, la ribeira, les platges de Matosinhos, on es pot fer surf, tots els jardins... Crec que mai havia vist unes postes de sol tan maques com en aquesta ciutat, ni mai havia menjat tant bé a un preu tant barat. Una de les coses que també em van encantar d’aquí son les tradicions, les festes típiques, (queima das fitas, sao joao...) i l’ambient universitari, així com la importància que li donen els alumnes als anys d’universitat.
 
Però el que més agraeixo sobre aquest any, és la gent que m’emporto, la família d’amics d’arreu del món que junts hem creat i que formaran sempre part de la meva vida, i si en algun moment vaig pensar o algú em va dir que marxar d’Erasmus a portugal era com no marxar perquè està al costat de casa, estava molt equivocada. És igual on marxis, ja sigui lluny o a prop, l’important és les ganes que tinguis d’aprendre coses sobre una nova cultura, de relacionar-te amb gent de fora del teu entorn, i d’acabar-te sentint com si formessis part d’aquell lloc.
 
Obrigada por tudo.
 
Mariona Vadrí Montcusí

Gallery