Prop del 67% de les persones empresonades no tenen una llar quan surten, aquesta situació condiciona les possibilitats de realitzar un procés de reinserció i accés a l’habitatge i al treball, especialment d’aquelles persones excarcerades que no disposen de suport familiar o de xarxa relacional. S'ha de prendre consciència de l'estigma al qual han de fer front les persones en situació de reinserció social penitenciària. No només han d’aconseguir una oportunitat laboral, sinó també un lloc on viure.

Actualment, Càritas és una de les principals organitzacions que acull i acompanya les persones empobrides. De fet, des del 1944, l'organització neix a casa nostra amb l’objectiu de respondre a les necessitats de les persones en risc d'exclusió social per tal d’assolir una societat més igualitària, solidària i justa.

Amb aquesta activitat fomentem un aprenentatge bidireccional, tant per visibilitzar i desestigmatitzar els col·lectius en situació de vulnerabilitat, com per generar aprenentatge i consciència social entre els alumnes de disseny d’interiors de ESDAPC que comptaran amb la tutoria d’Amaya Martínez. L’objectiu principal és promoure el disseny com a eina de transformació social. Els alumnes en un procés de cocreació amb els residents proposaran solucions a les necessitats espacials que es detectin per tal d’aconseguir una millora en la qualitat de vida dels residents en els pisos d’acolliment temporal.

Des de Disseny per la inclusió reivindiquem l’ús de la cooperació entre futurs dissenyadors i persones amb risc d’exclusió social per tal de compartir subjectivitats.

+ informació