Elena Guerrero - Salford, Mancherster, UK

L’Erasmus és, sens dubte, una experiència que imposa en un principi, però de la que molt

rarament en treuràs un mal record.
 
En el meu cas, vaig escollir cursar tot 3r any a la Universitat de Salford (Manchester). La
decisió de passar tot un any sencer en comptes d’un semestre va venir donada per diversos
factors. El primer d’ells és l’idioma: un dels principals motius per marxar és millorar l’anglès, i
quant més temps hi passis al destí, més aprendràs. Personalment considero que comporta
un cert temps trobar-s’hi còmode parlant en una llengua estrangera i conviure amb ella.
 
Uns altres, l’adaptació i immersió: els principis mai són fàcils, i menys en un país estranger,
tot sol i convivint amb un idioma nou. Fer-se un lloc i adaptar-se a una nova realitat pren
molt de temps i és un procés que triga mesos a fer-se. Sabia que si hi anava per un
semestre tornaria amb ganes de més, així que vaig decidir prendre-m’ho amb calma i viure
una experiència més immersiva.
 
En quant a la Universitat de Salford, no podria dir una sola cosa dolenta. Instal·lacions
espectaculars, infinitat d’equipament i facilitats, tallers i classes extracurriculars, activitats
esportives i lúdiques. L’edifici de New Adelphi (on es cursen els graus artístics, arquitectura,
disseny i audiovisuals) va ser inaugurat al 2016 i compta amb totes les facilitats que es
puguin imaginar i més. Des d’estudis de gravació per estudiants de música a infinitat
d’ordinadors disponibles i laboratoris de fotografia, passant per un taller.
 
L’exigència acadèmica també és més baixa: menys hores lectives, menys quantitat
d’assignatures… Però tot i així amb un mètode efectiu on s’ha de treballar força.
I en quant a professorat, està majoritàriament format per professionals en actiu, sempre
disposats a ajudar-te i guiar-te en les teves idees. Mai tenen una mala cara ni una mala
paraula, i valoren immensament l'esforç que fan els alumnes internacionals per formar part
del grup de classe i expressar-se en el seu idioma.
 
Fora de l’àmbit acadèmic, la universitat també promou l’activitat física i la interacció entre els
alumnes. L’edifici de la Students Union compta amb espais de reunió, orientació, suport
psicològic i un pub on es fan activitats tots els dies de la setmana, com ara karaoke i trivial
per equips.
 
Unir-se a un esport o societat és una manera molt bona de trobar persones noves,
integrar-se en un grup i compartir interessos. N’hi han per tots els gustos i els preus són
molt reduïts: futbol, rem, bàsquet, escalada, submarinisme, esgrima, scouts, societat
vegana, videojocs... . En el meu cas, vaig unir-me al grup de senderisme, que organitzava
excursions cada dues setmanes pels parcs naturals propers de Peak i Lake District.
 
En quant a la ciutat de Manchester, considero que ha sigut una bona elecció per a la vida
d’estudiant. És una ciutat gran, però lluny de la mida de Londres i en la que hi trobaràs tot el
que puguis imaginar. És més barata que altres, tenen un accent un xic complicat d’entendre
al principi i, a l'estar més cèntrica en les illes britàniques, fer viatges al voltant del país és
molt accessible; com ara a Liverpool, que és només a una hora en autobús i 5 lliures per
anada i tornada.
 
L’aspecte del clima és un a considerar; el fred no suposa un problema, però la pluja sí que
hi és present en el dia a dia.
 
I en quant a oci i vida nocturna, compta amb infinitat de pubs i locals musicals genials, on el
difícil és trobar el teu preferit.

Torno de viure l’experiència Erasmus molt agraïda per haver-la viscut (tot i que hagi hagut
d’acabar uns mesos abans degut a la Covid-19) i sentint que m’ha donat la oportunitat de
créixer en molts nivells.

Galeria