David López - HELMO Liège, Bèlgica

He passat el meu tercer any de disseny de moda fent un erasmus a l’HELMo, haute école a la

ciutat de Liège, a Bèlgica.
 
Aquí l’ensenyament superior es divideix en universitats (universités) i escoles superiors (hautes
écoles). Les primeres són més teòriques, les segones més pràctiques. A l’HELMo he cursat un
BAC, que consisteix en 3 anys d’assignatures teòriques i pràctiques, un treball final i unes
pràctiques professionals (aquests dos últims només per l’últim curs, BAC 3).
 
Jo vaig escollir fer tot l’any, doncs de setembre a juny, i vaig haver d’agafar 64 crèdits, 4 “extra”,
doncs l’ESDAP només accepta 3 ECTS per idioma , i aquí en tenia 5 cada semestre, aleshores
vaig haver d’afegir aquests 4 crèdits més d’assignatures d’altres cursos (per això 64 i no 60 ECTS
com és l’habitual).
 
Primer de tot, és una escola tècnica. Tot i que ho intenten i tenen assignatures relacionades, no
és gaire una universitat de disseny ni d’estilisme. No té rés a veure amb l’ESDAP: el nivell de
dibuix és bastant baix en general, la gràfica i presentació dels projectes és pràcticament
inexistent i la recerca, inspiració, moodboards i teoria del disseny (tipus metodologies, mercat,
client..) és bastant fluixa. Vaja, que no aprendràs maquetació, ni fotografia ni un mètode de
recerca increïble.
 
Tot i això, a nivell tècnic és realment bona: a l’assignatura de patronatge teníem petits llibres
teòrics amb tota la base del patronatge i les transformacions possibles i les professores eren
realment boníssimes i sabien de què parlaven, a l’assignatura d’atelier vam començar amb una
americana tècnica: ens donaven els patrons i nosaltres l’havíem de confeccionar amb les seves
indicacions aprenent a fer el patró del folre, a saber on i com posar les entreteles, a saber muntar
un coll (realment super tècnic i precís tipus si et passaves 1 mm del valor de costura havies de
desfer-la i tornar a cosir-la bé). Desprès vam fer una jaqueta personal, com nosaltres la
volguéssim (podíem comprar o fer els patrons), també vam fer un trench inspirat en un artista i
per últim, havíem de realitzar la col·lecció de la fi de curs, que consistia en 6 peces tècnicament
elaborades (però vam fer només els prototips a causa del confinament). Fins i tot teníem
assignatures molt indicades al món industrial com organització del treball que consistia en fer
plans de fabricació amb les operacions que els/les operaris/àries de confecció havien de seguir
per cosir les peces, escalat de patrons amb formules i teoria també en petits llibres i fins i tot
patronatge per ordinador (aquesta assignatura és de tercer, doncs l’últim any, i en teoria no l’havia
de fer, però em faltaven crèdits pel tema de l’idioma i va ser realment molt interessant).
 
Com a comentari a nivell general, vaig trobar que tenen un pla d’estudis i una organització de les
assignatures i dels crèdits una mica complicada i que classes com patronatge que tenien fins a 4
hores per setmana i com a assignatura tenia un pes bastant important, era només 2 crèdits.
Petit detall, normalment l’escola organitza una desfilada anual, cada fi de curs, que aquest any,
per motiu del COVID-19 no s’ha pogut fer, però pel que em van explicar, pels vídeos d’altres anys
i per com començava tot a preparar-se abans de la pandèmia (fitxes pels teus propis models,
organització de les tasques per tal que tota la desfilada surtís bé (tipus fotografia, accessoris,
maquillatge.. que realitzen els professors i els propis alumnes), criteris bastant alts de qualitat de
les peces de roba que desfilarien..) pintava com una experiència molt molt guai.
 
També, a nivell instal·lacions plaer màxim: tot i que la universitat es troba en un centre de negocis
(tenen la planta 1 i la 4 per a l’universitat, mentre que la resta són empreses), tenen moltes
màquines industrials per cosir, overlock’s, planxes professionals, mil i un accessoris per les
màquines i fornitures i entreteles que pots comprar directament a la professora, una màquina per
fer traus de botó professionals, màquines per posar ullets, mil maniquins, un espai estudiant amb
microones, coberts, més màquines i ordinadors, una mini-biblioteca la secretaria amb llibres i
mostres molt interessants i classes bastant maques i molt ben equipades en general.

m’era més fàcil relacionar-me amb altres persones del meu país o d’Itàlia, doncs la forma de
relacionar-se i socialitzar és bastant semblant. Però a poc a poc t’integres i fan bastant per
ajudar-te o dir-te de dinar junts o de demanar-te pel teu país, per com et va aquí.. A més, jo era
l’únic erasmus a la meva classe, doncs suposo que van fer encara més per intentar que no em
sentís sol. Els professors són, menys 1 o 2, super atents i maquíssims: sempre em demanaven
què tal, m’ajudaven en allò que em calgués.. Vaig tenir bastants problemes amb el nivell de
patronatge d’allà i el que jo portava de l’ESDAP que era pràcticament nul, i tot i que al
començament no sabien gaire com actuar, finalment em van donar suport i torno a casa amb un
aprenentatge i un coneixement enorme en patronatge i costura que mai hauria tingut si no hagués
vingut en aquesta escola.
 
L’organització de l’universitat es increïble, tot i que els alumnes d’allà de vegades es queixaven,
realment són súper súper organitzats.. Hi havia una professora que s’encarregava de quadrar tots
els horaris cada setmana del curs: assignatures, cursos, professors i aules, per tal d’encaixar tot.
Podíem demanar classes de repàs de costura, patronatge, escalat amb un formulari on posàvem
el nostre nom, l’assignatura i el patró o concepte que volíem repassar. Tenen moltíssims patrons
base de moltes talles, cadascú amb el seu patró en cartolina i amb la seva glasseta per veure
com queda en teixit. Calendaris per netejar l’atelier (una setmana et toca les finestres, una altra
revisar les màquines, una altra les planxes..) Calendaris per netejar l’espai estudiant. I així mil
coses més.. Impecable.
 
Liège com a ciutat és bastant peculiar, es troba a Wallonie, que és la part de parla francesa de
Bèlgica. És una ciutat amb moltíssims estudiants però també amb famílies. Hi ha molta cultura,
moltes festes (la fira d’octubre, que dura 1 mes, les Coteaux, el mercat de Nadal, la Saint Nicolas,
festes et traditions universitàries..), llocs a visitar, museus i parcs. L’estació és una Ciutat de les
Arts i les Ciències feta pel Calatrava (encara continua sencera !!), hi ha una mena d’hotel W meets
la Torre Agbar i edificis súper súper macos.. A nivell arquitectura pròpiament belga és preciós.
Sincerament, no és la ciutat més segura del món, conec i he tingut experiències de robatoris i
coses no gaire agradables, però al final com a totes les ciutats.. Sobretot mai tornar sol a casa s’il
vous plaît.
 
Hi ha un gran problema amb les persones sense casa, hi ha moltíssimes, però quan dic
moltíssimes és un munt, i l’ajuntament no en fa res al respecte.. Abandonades socialment i a la
seva sort.
 
A nivell LGTB friendly.. meh.. No em sentia gaire segur (sobretot al principi, doncs ara ja sé per on
puc anar d’una forma o d’una altra i per on no) anant maquillat o massa poc hetero pel carrer i la
poca oferta LGBT que hi ha a nivell discoteques o espais segurs no la fa gaire acollidora.. Hi ha
un bar que es diu Le Moustache que el porta un home d’uns 50 anys que surt amb un noi d’uns
17, o sigui que ja sabeu on no anar ;).
 
Hi ha organitzacions i grups polítics on militar bastant guais, xerrades i manis de tant en tant.
Per tot això, a Brussel·les hi ha sempre més cosetes i més vida.
 
A nivell horaris, tant de Bèlgica en general com de les hautes écoles, mare meva.. Després d’un
any aquí no he aconseguit adaptar-me. Reconec que és un horari genial i molt pràctic: es lleven
7/8h del matí, esmorzes, menges alguna cosa sobre les 10h, dines a les 12/12:30h, el berenar és
sobre les 15/16h i a les 18/19/20h com a molt tard sopes, i tens molt més de temps per fer coses
després de sopar.
 
Normalment les botigues tanquen a les 18h (sempre anava corrents per tal que no em
tanquessin). Els supermercats tanquen 19/20h amb sort.

Els horaris de les hautes écoles.. Mon dieu.. Anava segons el dia, però hi ha dies que pots tenir
de 8h a 18h. Literalment tot el dia. I si a sobre ets erasmus i tens francès de 18h a 20h ja tens el
dia fet. Una mica boig la veritat, però és veritat que hi havia dies que tenia només 2 hores o dies
que no tenia res.
 
Per trobar un apartament (o kot, com ho diuen aquí) vaig buscar sobretot a la pàgina de
kotaliege.be. Hi ha diferents opcions: colocation (compartir pis), chez l’habitant (vius amb la
família o propietari de la casa).. També hi ha opció residències, on normalment comparteixes la
cuina i el lavabo (tot i que de vegades tens els teus privats). Jo vaig contactar i mirar moltíssims i
finalment vaig decidir venir uns quants dies abans a la ciutat per veure’ls en persona, doncs
reservar i pagar a distància pot ser perillós i pot portar decepcions, la veritat. Així doncs, vaig
organitzar unes 15 visites i finalment vaig trobar un apartament al que he estat super a gust. Feu
atenció als contractes, als depòsits de diners i als abusos per part de propietaris. Actualment
estic tenint problemes per recuperar tot el depòsit que vaig donar al setembre perquè s’aprofiten
moltíssim del fet d’ésser estudiants. Molt important: el propietari ha d’avisar-te si vol venir a fer
una visita a l’apartament i si tu no vols ell no en té dret. Com a recomanació diria també de
buscar en grups de Facebook com Liège à louer o similars. Els preus van d’uns 300 a uns
500/600 en general. Comproveu sempre que totes les despeses estiguin incloses (aigua, gas,
electricitat, internet..). Compte amb els que us demanen diners en efectiu o en un altre tipus de
pagament que no sigui per banc.
 
La llengua és principalment el francès (amb un accent típic de la ciutat molt graciós que acabareu
notant cap al final de la mobilitat i expressions típiques belgues molt gracioses), tot i que l’anglès
és bastant internacional, sobretot a nivell de l’escola, ni els alumnes ni els professors parlen gaire
anglès en general.
 
Personalment vaig començar un curs de francès nivell A2 a l’EOI el curs anterior al de l’erasmus i
quan vaig fer la prova de nivell d’idioma al setembre, al començar la mobilitat, tenia un B1 (perquè
també vaig fer una mica de Duolingo lol) i a la que he fet al juny, al final de l’erasmus, m’ha sortit
un C1. Per tant sí, aprens moltíssim, fas tota la teva vida en francès, literalment tot, i si t’ho
proposes pots acabar amb un molt bon nivell en l’idioma. Com a recomanació diria evitar parlar
castellà o català, tot i que és guai quan trobes algú, el millor és de continuar amb el francès o
l’anglès (tot i que sento real que m’he oblidat de tot l’anglès, en plan, tinc expressions que em
surten només en francès fins i tot quan parlo en castellà o català, full immersió en l’idioma durant
un any !!).
 
I bé, per acabar, una mica de resum - consells generals:
-Si no voleu fer tot el curs, jo triaria el segon semestre, tot i que normalment recomanaria
el primer, en el cas de l’universitat i la desfilada del juny, escolliria venir aquí al febrer per
fer la col·lecció, viure la desfilada, i veure Liège al final de l’hivern, però també l’estiu,
doncs és completament una altra ciutat: terrasses plenes de gent, picnics als parcs, fins i
tot calor !!
 
-Personalment no recomano una residència, doncs, depèn bastant de quina escolliu, però
hi havia una amb moltíssims espanyols i com és normal només parlaven en castellà entre
ells i trobo que estant en un pis compartit o d’estudiants veus realment la vida belga i la
vida “independitzat” durant un any.
 
-El vol.. Jo sempre he utilitzat Vueling perquè no varia gaire el preu amb RyanAir i a més
aquest a nivell empresa em sembla poc ètic a nivell condicions dels treballadors. A més a
més, RyanAir normalment vola a Charleroi, i no a Zaventem, i s’ha d’agafar un bus a part,
cosa que no passa si voles a Zaventem, doncs al sortir de l’aeroport tens el tren que et
porta, amb transbord a Leuven, a Liège.
 
Pots facturar maletes amb el teu vol (jo vaig fer això per venir) o les pots enviar i viatjar
només amb la maleta de mà (penso que per tornar faré això, doncs no és gaire pràctic
anar amb tres maletes i fer el tour pels trens i per una ciutat a la que acabes d’arribar i no
coneixes)

-Comprar un bitllet de bus de la ciutat, per la zona de Liège centre és 131 € tot un any
(una miqueta més que una T-Jove de 3 mesos lol). Això sí, van sempre amb retard i, a
més, el sòl de la ciutat és antic, molt maco, tot de pedra, però clar, entre això i que
condueixen fatal, fa que el viatge sigui una mica mogudet lmao.
 
Una altra opció és la bicicleta però estudiant moda, amb tot el que hem de portar i amb la
pluja.. not feeling it gaire, però vaja, és també una opció barata per moure’s i sobretot per
tornar tard a casa, doncs els busos acaben a les 00 normalment i no hi ha més fins les 4/5
de la matinada.
 
També hi ha patinets elèctrics per tota la ciutat, una mica perillós perquè no tens casc ni
res i meh, per un cop que et fa mandra caminar per tornar a casa ni tan malament, però
vaja, sobretot assegurar-se de no sortir de la zona permesa i de tenir bon internet per
poder parar el cronòmetre que compta els minuts que portes.
 
-Visitar Bèlgica (i Europa) ! Durant el primer semestre no ho vaig fer gaire i quan vaig
començar a fer-ho al segon va ser genial. A més, hi ha un bitllet de 10 viatges que pots
comprar per 53 € i que pots utilitzar per viatjar per tot el país. Com a sistema és una mica
rudimentari perquè has d’escriure en boli quin dia vas, de quina estació a quina vas..
Doncs amb una mica de sort si no l’escrius i no passa revisor això que t’estalvies.
Ja no només pel país, però literalment la ciutat està al mig d’Europa, o sigui que pots anar
on vulguis súper ràpid i a preus súper barats.
 
-El fred no es pa tanto la verdad.. Del pal, sí, potser portava dos jerseis i un abric mentre
que a Barcelona en porto només un, però no ha estat per tant. Va nevar només dos cops i
res boig sincerament.. Cambio climático, there we go!!
 
-La Batte i els mercats !!!!!! La Batte és un mercat genial que es fa els diumenges i que
ocupa un km de moll al costat del riu. Hi ha una mica de tot però el millor són les fruites i
verdures !!!!!! 10 alvocats per 3 €, amb això dic tot !!!!!! Després els divendres també hi ha
un mercat més tipus objectes de segona mà i antiguitats, al Boulevard de la Constitution,
super maco també !!!!!! Però en general hi ha bastants mercadets per visitar.
 
-Coneix gent i intenta aprendre altres idiomes a part de l’anglès o el francès ! Jo he après
una mica d’italià!
 
-El Centre J és el centre dels joves, maquíssims i t’ajuden amb qualsevol dubte que
tinguis. El sips és també un altre centre per joves que ofereix ajudes a nivell habitatge,
feina, psicòleg..
 
-Si voleu treballar us heu d’inscriure al servei dels estrangers. El millor és intentar trobar un
job étudiant (que pots compaginar amb els estudis durant el curs (jo no em veia capaç) o
per l’estiu), molt ben pagat i amb quasi res de taxes.
 
-Le Carré és bàsicament el Vila Olímpica a Barcelona, pubs/bars/discoteques als que
entres gratuïtament i on pots consumir. És al centre de la ciutat i és on tothom surt de
festa. Hi ha de tot, però en general es cutrecillo.. Però vaja, jo encantat !! S’ha d’anar una
miqueta amb compte també, però bé. Hi ha un kebab on hi havia sempre un grup
d’espanyols que agafava l’Spotify i posava només reggaeton lmao
 
-Gofres, patates fregides, cervesa i xocolata !! (Gaufrette Saperlipopette pels gofres, gelats
i dolços en general, O’sole mio per les pizzes (aprovat per italianes) i Friterie d’Avroy per
les patates fregides (a costat d’on tenia el meu apartament uwu))
 
-Tema màquina de cosir.. Jo vaig portar la meva a la maleta, amb tota la por del món (i 3
tovalloles que l’embolicaven per protegir-la dels cops), però l’universitat va prestar una
màquina durant tot el curs a les dues noies italianes (i també maniquins durant el
confinament per treballar en els nostres projectes).

-Les teles son caretes.. La millor botiga que vaig trobar és Chamick, però tot i així, si
podeu comprar les teles als Encants i portar-les, això que t’estalvies perquè el preu mig és
10 €.
 
-Poseu-vos les piles a nivell patronatge i costura, perquè no és suficient amb el que
s’ensenya a l’ESDAP (o així m’he sentit jo). Realment és una oportunitat poder aprendre
tot el que ofereix aquesta escola, i tot el que pugueu avançar a casa, això que porteu i que
us evitarà de sentir-vos perduts durant les classes i que podreu aprofitar per escoltar,
entendre i demanar dubtes del que s’explica.
 
I res amigues, recomano 9128743914718 % l’escola, la ciutat, el país.. I l’experiència. Si teniu la
sort d’optar a una beca més o menys decent i com jo trobar una feina l’estiu d’abans i intentar de
trobar una l’estiu de després (after una pandèmia mundial hehe), és possible el poder permetre’s
un any vivint fora.
 
Heu de tenir en compte una despesa d’uns 500/600 euros al mes entre lloguer i compres, més
extres (que sempre n’hi ha) i entre els diners de la feina i beques es pot més o menys passar l’any
(o el temps que decidiu passar) bé.
 
He après moltíssim a nivell professional, no imagino la meva carrera sense haver marxat, haver
vist i haver après tant com he après aquí, però sobretot (topicazo) he après un munt a nivell
personal i sento que la persona que va marxar de bcn al setembre de 2019 no és la mateixa que
torna al setembre del 2020, ni per la meva forma d’ésser, de pensar, ni per la meva forma de
relacionar-me amb els amics i sobretot amb la família. Une année bouleversante.