Aina Anglada - Salford, Manchester, UK

L’Erasmus per a mi ha estat una muntanya russa d’emocions, noves experiències, descobriments, conèixer molta gent nova i de cultures molt diferents, descobrir un nou lloc i ambient. A la vegada m’ha servit molt per a créixer i madurar com a persona. És quelcom que si pogués ho repetiria una i una altra vegada.

Jo vaig anar a Salford University – School of Arts and Media (Manchester, Regne Unit). La universitat i el campus són gegants. Funciona com una petita ciutat, està ple de residencies amb estudiants d’arreu del món i locals vivint allà, gimnasos, supermercats, el bar de la universitat, cafeteria i molt més. La meva primera impressió va ser que havia anat a parar a la típica pel·lícula universitària, especialment durant la setmana de benvinguda on els clubs i associacions de la universitat exposen informació perquè els nouvinguts puguin apuntar-se.
 
Recomano molt apuntar-se a tantes coses com es pugui ja que és la manera més fàcil de conèixer gent local i integrar-se dins el campus. També és  molt important l’associació internacional, imprescindible per conèixer gent que també estan d’Erasmus o simplement són d’altres parts del món. No s’ha de tenir vergonya de parlar amb la gent en qualsevol situació, pel que he viscut jo tothom ha estat sempre amable i tinc amistats que han començat amb una pregunta tonta quan no sabia on anava dins d’un ascensor.
 
L’edifici on es fan les classes de disseny, música, teatre i dansa entre altres té tots els recursos necessaris i més per realitzar els treballs de classe, igual que la biblioteca del campus també està molt ben equipada oberta 24 hores al dia els 7 dies de la setmana amb el carnet d’estudiant.
 
Els professors que vaig tenir eren molt propers, m’ajudaven amb tot el que fes falta. En cap moment em van fer sentir fora de lloc, sinó tot el contrari. Les assignatures i els crèdits funcionen una mica diferent d’aquí. Tenia 3 assignatures per semestre i classe només tres dies a la setmana. El nivell d’estudis d’allà és mes relaxat, tenen molt més en compte que alguns estudiants treballen i que tothom necessita temps per cuidar-se. Per tant tenia molt més temps lliure del que estava acostumada.
 
Aquest temps el vaig omplir apuntant-me a esports que mai m’havia atrevit a fer com boxa i a volleyball, que sempre m’ha agradat. De seguida em vaig sentir molt a gust amb la gent dels dos clubs on vaig fer amistats locals i estrangeres amb les quals mantinc i espero mantenir el contacte durant tota la vida. També vaig aprofitar per viatjar molt per la zona i el país (cosa que recomano). Per a viatjar el més barat i fàcil és anar a hostals o airbnbs i utilitzar el bus (web: megabus) o el tren (aplicació trainline).
 
Finalment, vaig voler agafar la residencia d’estudiants més barata (John Lester & Eddie Colman Courts) la qual no recomano en absolut. Les instal·lacions no estan gaire bé i hi ha averies constantment les quals poden tardar una setmana en arreglar. Recomanaria anar a alguna altra encara que sigui pagant una mica més. El fet de viure allà, però, em va portar a passar molt més temps fora, descobrint la universitat i la ciutat, la qual cosa em va portar a fer moltes mes amistats.
 
Per últim, si coneixeu algú de la vostra universitat que va al mateix lloc, recomano molt que us poseu en contacte per ajudar-vos. Em va anar molt bé conèixer algú que parlés el meu idioma i fes el mateix que jo per ajudar-nos quan fes falta. I algú que va començar sent algú que feia el mateix que jo s’ha convertit en una de les amistat més importants actualment.
 
Resumint: Apuntar-se a clubs i associacions, voltar molt pel campus, la ciutat i el país, no tenir por de parlar o fer preguntes i el més important, tenir una ment oberta.